Michel Maffesoli

Michel Maffesoli

(2012)
Biografia
Naixement	14 novembre 1944 (80 anys) Graisseçac (França)
Director Paris Descartes University Center for studies on everyday life (en)
Director Centre de recherche sur l'imaginaire (en)
Dades personals
Formació	Université des sciences sociales de Grenoble (en) - doctorat (–1978) Université des sciences sociales de Grenoble (en) - sociologia (–1973) Universitat d'Estrasburg - cap valor
Director de tesi	Gilbert Durand i Gilbert Durand
Activitat
Ocupació	sociòleg
Ocupador	Universitat de París V Universitat de París
Membre de	Institut Universitari de França (2008–) Consell Nacional d'Universitats (2007–) Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts
Professors	Gilbert Durand i Julien Freund
Obra
Estudiant doctoral	Philippe-Joseph Salazar, Elizabeth Teissier, Patrick Watier, Pierre Le Quéau (en) , Olivier Sirost (en) , Vincent Rubio (en) , Philippe Barbey (en) , Anne Petiau (en) i Aurélien Fouillet
Família
Cònjuge	Hélène Strohl (1969–)
Fills	Sarah-Marie Maffesoli
Premis
(11 juliol 2003)  Cavaller de la Legió d'Honor (1992)  prix Moron  doctor honoris causa per la Universitat de Bucarest  Cavaller de l'orde del Mèrit agrícola  doctor honoris causa  Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit  Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres  Cavaller de l'Orde de les Palmes Acadèmiques
Lloc web	michelmaffesoli.org

Michel Maffesoli (Graisseçac, 14 de novembre de 1944) és un sociòleg francès, considerat un dels fundadors de la sociologia de la vida quotidiana i conegut per la seva anàlisi de la postmodernitat, del predomini de l'imaginari en les societats contemporànies i, sobretot, per la popularització del concepte de tribu urbana.^[1]

Maffesoli ha estat un dels sociòlegs que més emfàticament ha defensat la idea d'un canvi d'època, pensat des del concepte de societat postmoderna, els trets distintius de la qual són: el tribalisme, el nomadisme, el predomini del present i l'emocionalitat. Per a ell, la postmodernitat ha depassat els ideals de la modernitat centrada en els conceptes de treball, racionalitat i finalisme social.

Si bé qüestiona el concepte d'una societat acabada des de referents utòpics, accepta la vigència de llibertats intersticials, com a camp de realització d'imaginaris quotidians de superació d'allò donat.^[2]